Muntatge

Brad Mays editant un tros del film Stage Fright a l'any 1987

El muntatge pot ser definit com l'ordenació narrativa i rítmica dels plans en un producte audiovisual. Consisteix a ordenar i unir una selecció dels plans registrats, segons una estructura i una dinàmica determinada, a partir del guió, i la idea del director i l'aportació del muntador.[1] En altres paraules, el muntatge és una operació Intel·lectual de selecció, ordenació i manipulació d'imatges amb el propòsit de construir un significat global, és a dir, amb la intenció de fer percebre a l'espectador allò que el director vol transmetre.

El terme ha estat utilitzat en diversos contextos. En francès, la paraula “montage” aplicada al cinema simplement denota l'edició. En la teoria del muntatge soviètic, originalment introduït fora de la URSS per Sergei Eisenstein,[2] s’usava per crear simbolisme. Més tard, el terme “montage sequence” (muntatge seqüència), usat primerament per estudis britànics i americans, es va convertir en la tècnica comuna per suggerir el pas del temps.[3]

Ja que de cada escena es fan diverses preses, i que hi ha milers de preses diferents en una pel·lícula, el muntatge constitueix una àrdua tasca. Seguint la trama del guió, el muntador, en general, té llibertat per muntar les diferents preses realitzades d'una escena de la manera que estimi més apropiada. Així mateix pot utilitzar més o menys metratge de pel·lícula de cada presa, i decidir com enllaçar una escena o seqüència amb la següent. Per tot això es considera que el muntatge és una de les disciplines fonamentals en la realització d'una pel·lícula.

Amb l'arribada de la digitalització, els encarregats de l'edició de les pel·lícules han començat a prendre un nombre més gran de rols en el procés de creació d'un film, i també una major importància. Això és degut al fet que poden encarregar-se de més aspectes, com ara de la creació d'efectes especials de manera digital o l'edició de so, i també perquè els directors amb menor pressupost depenen en gran majoria d'aquests especialistes per tal de millorar els seus films sense necessitat de gastar gaires diners en attrezzo, escenificació o figurants.

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.95. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014]. 
  2. Bordwell, David. The cinema of Eisenstein : with a new preface by the author. Nova York: Routledge, 2005. ISBN 0-415-97365-1. 
  3. Reisz, Karel. The technique of film editing. 2nd ed., reissued. Burlington, MA: Focal Press, 2010. ISBN 978-0-08-051861-9. 

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne